El vals de l'oli
Els dits es van polint
a cada brot que hom no ha esporgat,
mentre el fred s'ha despertat,
les mans es van endurint.
Les borrasses a tot volt
só paranys que hom ha plantat,
intentant no perdre el traç
de les que volen tocar el sòl.
I a l'hora d'esmorzar...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens en donen...
No collirem!
Els troncs d'arbres mil-lenaris
que hom ha de trepar
per collir el millor fruit
del menjar mediterrani.
Aquells sacs a vora el mur
plens d'olives que hom a estimat,
só el gran petit tresor
que al molí ens hem d'endur.
Així a l'hora de dinar...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens en donen...
No menjarem!
Ja la llum es va apagant
i les forces que hom ha esgotat,
es renoven d'aquell oli
que del molí ha anat rajant.
I a l'hora de sopar...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
volem pa amb oli
pa amb oli volem,
Si no ens en donen...
No callarem!
Si no ens en donen...
No callarem!