Equinocci
[Benvinguts a l'estació de l'ultrasò]
Deixeu-vos desprendre, se'ns desborda la fosca, sentiu-vos regalar aquesta carn.
Se'ns emancipa no sé quina sinapsi. S'estripen les cordes. Un ésser al fons d'una porta profunda. Tintat de vermell, el teló comença a cremar.
I és com si es desembaulen tots els esperits centrípets, junyits pel monstre, el nucli comíº i unitari, i desembaulades desgavellades s'escampen com boira com aire í nimes i crec que estic realment dient alguna cosa, com trobant alguna cosa,
Més enllí , només hi ha quatre llunes que juguen a fer l'ocell: saps tot l'iris i la cova que s'hi amaga rere l'ull, amb totes les visions i amb els èxtasis maurats.
Si trobeu la pregunta oportuna, exacta, coveu-la.
Nietzsche, abraçant-se a un cavall: "si mires molta estona a l'abisme, l'abisme mirarí dintre teu"
Ens vam alliberar quan ja era massa tard, per'xò veníem, per'nar fent temps, per estirar-lo i reduir-lo en un estel sobre el desert. Sojorna en tu. Hem robat el magma i te'l venim a portar; venim a eixorbar la llargí ria dels dies perquè se'ns faci vident; som la mort apartant-se de tu: benvinguts a l'estació de l'ultrasò!
Veniu-nos a collir abans que les abelles facin mel de nosaltres.
M'he convertit en flor, plena d'insectes, que se'm mengen, de viu en viu.
Benvinguts a l'estació de l'ultrasò.